Ja no hi ha dubte que els impactes del canvi climàtic cada vegada afectaran més totes les persones, regions, ecosistemes i economies. El calfament del planeta incidirà negativament en la salut i en l’esperança de vida de moltes poblacions, provocarà una pèrdua accelerada de la biodiversitat i comportarà uns altíssims costos econòmics i socials. En concret, a l’Estat espanyol alguns dels efectes del canvi climàtic seran l’increment dels incendis forestals, les sequeres extremes i l’augment del nivell del mar.
També és cada vegada més evident que els que menys responsabilitats tenen en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els països més empobrits, són els que més pateixen les alteracions climàtiques —com ara les sequeres, la pèrdua dels boscos i terres fèrtils, etc.— perquè viuen en zones especialment vulnerables i disposen de menys mitjans per a protegir-se o adaptar-se a aquelles.
Tot el món, especialment en els països industrialitzats, tenim responsabilitats en les emissions de gasos d’efecte hivernacle pel nostre comportament en el consum o en el transport. Però cal denunciar que hi ha moltes grans corporacions que fan el seu negoci mantenint un sistema productiu contaminant i que —amb la seua enorme capacitat d’influència en les polítiques dels governs— són un autèntic obstacle per a les transformacions necessàries.
El canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual model energètic, basat en els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas, la combustió dels quals allibera a l’atmosfera CO2 (diòxid de carboni), el principal dels gasos d’efecte hivernacle. Per això, és necessària i urgent la transició cap a un model energètic renovable, eficient, sostenible i just, que garantisca l’accés universal a l’energia.
La Conferència de Canvi Climàtic COP 21, que començarà demà a París, és transcendental en la mesura en què s’hi pot aconseguir un acord internacional legalment vinculant que garantisca una reducció d’emissions prou ambiciosa per a evitar els pitjors impactes ecològics, econòmics i socials del canvi climàtic. Les polítiques climàtiques en els seus distints nivells territorials han de plantejar objectius verificables de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle coherents amb les recomanacions científiques (IPCC), que garantisquen que no se sobrepassaran els 2ºC d’augment de la temperatura mitjana global o, preferiblement, els 1,5ºC, ja que, com més augmenten les temperatures, pitjors seran els impactes.
En tots els sectors (indústria, generació d’energia, transport, agricultura, edificació, gestió de residus) cal posar urgentment en marxa mesures per a reduir les emissions, i tots els països han de fer esforços per a la mitigació, sota el principi de les responsabilitats compartides però diferenciades, tenint en compte les seues emissions històriques i el seu grau d’industrialització.
Per a afrontar els reptes climàtics cal una acció política i social clara, urgent i transformadora. Açò només s’aconseguirà amb una ciutadania conscient dels problemes i de les solucions, una ciutadania exigent i mobilitzada.
La societat productivista i consumista ja no pot ser sustentada pel planeta. Hem de construir una nova civilització capaç d’assegurar una vida digna a una enorme població humana que habita un món de recursos minvants. Per això, s’hauran de produir canvis radicals en els nostres modes de vida, en les nostres formes de producció, en el disseny de les ciutats i l’organització territorial i, sobretot, en els nostres valors: necessitem una organització social i una economia que tinguen com a finalitat la satisfacció de les necessitats humanes dins dels límits que imposa la biosfera, i no l’increment del benefici privat.
Una civilització s’acaba i n’hem de construir una nova. Les conseqüències de no fer res —o de fer massa poc— ens porten directament al col—lapse social, econòmic i ecològic. Però si comencem ara, encara podem ser les i els protagonistes d’una societat realment democràtica, solidària i en pau amb el planeta.
