Denunciem:
- La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències, que tolera la desigualtat i resta credibilitat i autoritat a les dones i que està present a totes les estructures de la societat.
- Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població a la nostra societat.
- La violència sexual que pateixen totes les dones i les nenes refugiades, tant en els països d’origen del conflicte, com en el procés de trànsit i en els països d’acollida.
- Que des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.378 feminicidis per violència masclista a diferents territoris de l’Estat espanyol.
- Tots els fonamentalismes religiosos heteropatriarcals i misògins que vulneren els drets fonamentals de les dones, justificant les violències masclistes.
- Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, violències institucionals, feminització de la pobresa, precarietat laboral, la imposició de normes estètiques, els racismes…
- Una cultura masclista que ens devalua, ens cosifica i ofega les nostres veus. Perquè les violències masclistes es manifesten no només contra les dones, sinó també contra totes aquelles persones que no responen a la sexualitat heteronormativa imposada, és a dir, les dones bisexuals, lesbianes, transsexuals, transgèneres i intersexuals.
- La utilització de la custòdia compartida imposada com a forma de violència contra les dones.
- Les retallades sistemàtiques en tots els recursos públics i, més concretament, en els recursos especialitzats contra les violències masclistes.
- Que totes les lleis contra les violències de gènere i/o violències masclistes, tant l’espanyola del 2004, com la catalana del 2008, la valenciana del 2012, o la legislació referent de Ses Illes no han anat acompanyades de prou dotació pressupostària i dels recursos adients que permeten el desplegament integral d’aquestes lleis.
- Que el sistema judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua les violències masclistes, cosa que afavoreix la desprotecció de les dones en risc i invisibilitza i minimitza les violències viscudes.
- Denunciem, per tant, una evident manca de voluntat política per eradicar les violències masclistes.
Per tot això, exigim:
- Que tota la societat en l’àmbit personal, col·lectiu i molt especialment les seues organitzacions i institucions de govern es comprometen en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
- Que les mesures i els recursos incloguen tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i tot tipus de violències masclistes.
- Que s’eliminen totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere.
- Que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.
- Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seues necessitats. Perquè això puga dur-se a terme, totes les persones que les atenguen han de tindre formació feminista.
- Que la prevenció contra les violències masclistes siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.
- Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometen en la lluita contra les violències masclistes, que facen un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
- Que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformen les lleis perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.
- Que el sistema judicial assumesca la responsabilitat envers la violència masclista, que genere estructures reals de protecció, que amplie la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecte els processos i les necessitats de les dones i implemente mesures de justícia real i efectiva.
Seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i tots cal escoltar i reconèixer:
- Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.
- Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.
- Que les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.
Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè:
- PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.
- PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.
- PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;
- CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA.
