Les persones que estem ací entenem que la violència masclista de l’assassinat d’unes criatures a Tenerife no és un fet aïllat, un succés o una salvatjada que esdevé sense raons aparents ni explicables.
És una acció premeditada i molt cruel amb l’únic objectiu de castigar una dona, mare d’aquestes criatures. És un missatge d’odi. d’inhumanitat, que busca la manera més gran de causar el dolor, el màxim sofriment que es pot causar a una dona, col·locant-la de vegades en situacions impossibles, com li va ocórrer a Juana Rivas, qui va protegir els seus fills a costa de la seua llibertat.
To açò té un nom: violència vicària, una violència que s’exerceix sobre les criatures com a demostració de poder, com a amenaça complida que permet mantenir el control sobre les dones. I el seus autors no patixen cap malaltia mental, ni perden el control. Són homes que assassinen les seues pròpies filles convençuts que poden fer-ho, d’igual manera que qui ha assassinat l’adolescent sevillana de 17 anys.
Ho fan perquè aquesta societat patriarcal els legitima i atorga el poder de vida i mort sobre les dones. La violència masclista assumix múltiples formes i es manifesta en tota la seua cruesa: cada colp físic o psicològic també destrueix la confiança i la dignitat de les dones, cada acte de violència econòmica ens priva d’independència, cada acte de violència sexual és un abús contra els nostres cossos.
Eixim al carrer en molts pobles i ciutats perquè el repunt de la violència és tan escandalós que és necessària una resposta frontal que tanque la boca d’aquells qui la neguen, d’aquells qui alimenten i legitimen als agressors, aquells que ens desprotegeixen dels nostres drets com a persones.
Eixim al carrer per a exigir que els poders públics aborden esta vergonya col·lectiva amb rigor, augmentant els recursos, afinant els procediments, abandonant qualsevol classe de demagògia o manipulació d’este tema sagnant.
Eixim al carrer per a llançar un missatge més enllà de la ràbia, de la indignació o la pena. Un missatge a totes les persones que creuen en la igualtat i no suporten aquest degoteig d’assassinats que no cessa, que creuen necessari el rebuig social tan absolut i contundent que els agressors, els violadors, els assassins, entenguen que quan toquen a una ens toquen a totes, que no ens callaran ni ara ni mai, i que exigim la protecció de les dones i acabar amb els fills del patriarcat, que són qui ens assassinen.
