El 25 de novembre és una jornada internacional per a denunciar les violències masclistes i expressar la força de totes les dones per a fer-hi front. La violencia de gènere és una de les manifestacions més brutals de la societat androcèntrica.
Però este 25 novembre no se semblarà a cap altre, perquè moltes de les associacions de dones, que treballen de valent durant moltes setmanes en la seua preparació, enguany no han pogut fer-ho. Han estat ocupades i compromeses en la recuperació dels seus pobles perquè han patit una catàstrofe demolidora que ha sigut acompanyada d’una gestió incompetent que ha agreujat els seus efectes, encara més. Al costat d’elles, moltes dones des de la distància ens hem solidaritzat amb totes les víctimes, amb el dolor de les persones que han patit la pèrdua de sers estimats sempre irreemplaçables. I també amb la incertesa dels qui han de començar de nou.
Tornem a eixir als carrers. Som dones feministes, i ho som perquè volem la igualtat entre les persones. Vivim per tot el territori, som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Som de totes les edats. Som lesbianes, transgèneres, heterosexuals, bisexuals, inter, queer, asexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.
Les violències masclistes es manifesten de nombroses formes: els assassinats i violències en l’àmbit de la parella, la violència vicària, l’assetjament sexual o per raó de sexe en l’àmbit laboral, acadèmic i cultural i altres espais de relacions socials, violència econòmica i institucional, agressions sexuals i d’altres més.
Sols a l’Estat Espanyol en el darrer any han estat assassinades 55 dones i 12 criatures. Les dades que coneixem sobre les violències masclistes posen en evidència que estem parlant d’un problema estructural que, a més, colpeja de manera diferent les persones de gèneres dissidents, les dones amb diversitat funcional, les dones que exerceixen la prostitució i les dones en situació de pobresa. Però totes tenen la mateixa arrel: el menyspreu del patriarcat cap a les dones i la consideració de que som inferiors als homes i aleshores els pertanyem.
Denunciem les violències estructurals exercides per les administracions públiques que no assumeixen les seues competències en la prevenció, acompanyament i reparació i, així, ens trobem amb situacions de manca de recursos, revictimització i falta de coordinació.
Exigim que les administracions incorporen els estàndards internacionals que són garantia per a prevenir, investigar, sancionar i reparar les violències masclistes. Que es reconega d’una vegada per totes l’ampli ventall de violències. També una educació afectivosexual amb perspectiva de gènere, al llarg de totes les etapes educatives. Per tant, reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció de tota mena de violències i que l’accés siga gratuït i garantit per a totes.
Volem una societat que tinga cura de tots els cicles de les nostres vides i done valor a les xarxes comunitàries. Les dones majors mereixen tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne; també volem una societat que permeta que les dones joves accedisquen a un treball remunerat digne i que puguen desenvolupar projectes de vida amb futur i lliures de violències.
Continuarem actuant per tal d’aconseguir una societat totalment inclusiva per a tot lo món, i sense violències masclistes per les identitats i cossos dissidents.
Volem aconseguir que les ajudes socials siguen eines que ens ajuden a assolir l’autonomia, l’empoderament i la llibertat de decidir sobre la nostra vida i els nostres cossos.
Exigim la fi de la judicialització de la política i de la criminalització del dret a la protesta.
Aquest 25N continuem amb l’objectiu d’enderrocar el sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i violent, per tal de construir una societat on totes les persones visquem en llibertat, sense violències i amb vides dignes.
És per tant imprescindible educar els qui venen darrere, i els qui estan ja, en uns valors d’igualtat real, de no cosificació, d’estima en respecte, d’autoestima, de sentit crític i de no-violència en totes les seues manifestacions.
Ens declarem comunitats d’acció feminista i celebrem les nostres aliances per damunt de les nostres diferencies, per la vida, per la llibertat, per la comunitat, perquè volem seguir vivint, i perquè ens va la vida.
COL·LECTIU 8 DE MARÇ
