El Col·lectiu 8 de Març subscriu el manifest que demana que no s’altere el model de la Llei de llibertat sexual basat en la centralitat del consentiment:
La violència sexual és una de les violacions dels drets humans de les dones més habituals i, alhora, més silenciades, amb la qual convivim com a societat. La lluita contra els patrons culturals que sostenen aquest tipus de violència masclista guarda estreta relació amb el paradigma del consentiment, com a eix central de la llibertat sexual. La transcendència del crit feminista “no és abús, és violació” que va omplir els carrers de les nostres ciutats en 2018 va donar lloc, després de més de dos anys d’elaboració, a la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual (Llei de llibertat sexual).
La Llei de llibertat sexual, a més d’establir un nou marc jurídic integral, que inclou mesures de prevenció i proporciona a les víctimes itineraris especialitzats de protecció, justícia i reparació, ha suposat un canvi de paradigma important en col·locar el consentiment com a únic element definitori de la violència sexual, inclosa la violació. El canvi de model del “No és no” al “Només sí és sí” és un procés que devem a la teoria crítica feminista i a la lluita del moviment: verbalitzar el NO, dotar-ho de contingut polític, va possibilitar visibilitzar les violències sexuals i establir un límit al que es concebia com a un dret natural per part dels hòmens. D’altra banda, el sí suposa comprendre la sexualitat com una relació entre persones lliures que consenten, amb capacitat d’elecció i en igualtat de drets. En altres paraules, va ser necessari verbalitzar el NO per a conquistar el sí. Per això, des d’una perspectiva jurídica la reformulació del concepte “consentiment” suposa un important canvi de paradigma en la comprensió, definició i significació de les violències sexuals, perquè ara la falta de consentiment és l’únic requisit per a considerar que s’ha violat la llibertat sexual. Suposa comprendre millor les respostes psicològiques de les víctimes davant les violències sexuals i la complexitat de les reaccions que fan que no es puga exterioritzar res, ni un sí ni un no.
El 6 de febrer de 2023 el Grup Socialista va presentar en el Congrés dels Diputats una Proposició de Llei (PL) per a reformar la part penal de la Llei de llibertat sexual. La utilització i manipulació de les víctimes de violències sexuals ha possibilitat apel·lar a les pors i terrors sexuals més estructurals tot construint un debat entorn d’una alarma social que es configura com una estratègia reaccionària implacable. La PL no evitarà les reduccions de condemnes que van crear eixa alarma, però sí que evita centrar el debat en la praxi judicial que ha originat la major part de les decisions de rebaixa de penes en els últims mesos. La gran majoria de les rebaixes que s’han produït des de l’entrada en vigor de la Llei s’han donat en resolucions que no reconeixien l’element de la violència i la intimidació, i la revisió de penes ha vingut derivada del vell automatisme de la imposició de les penes mínimes en delictes sexuals en les conformitats i de la falta de motivació suficient de la pena en les sentències. Enfront d’aquesta anàlisi, la PL es revela ineficaç perquè, sobretot en els delictes de l’article 178, eleva la pena en la part alta de la forqueta (mantenint el mateix mínim), quan concorren violència, intimidació o anul·lació de la voluntat, si bé el gruix de les revisions s’ha produït en casos en els quals no es van acreditar ni la violència ni la intimidació, i la pena imposada era la més baixa de la forqueta.
La reforma, de ser aprovada, tindria un fort impacte perquè eliminaria la centralitat del consentiment com a element de definició dels delictes contra la llibertat sexual, ja que la reforma introdueix elements addicionals en la definició de les agressions sexuals, inclosa la violació, que redueixen el paper que juga el consentiment en la definició d’aquestes violències. Per això, l’argument que la PL no afecta a la definició de “consentiment positiu” de l’article 178.1 del Codi Penal no és correcte.
La llei hauria d’haver comptat amb temps suficient per a poder desplegar els seus efectes: les facilitats en l’accés a la denúncia, la regulació de noves conductes i l’abordatge des del consentiment positiu. Però davant els múltiples atacs que ha rebut s’ha generat una necessitat de propiciar una reforma exprés amb més voluntat de calma social que de tècnica legislativa. Per tant, la situació d’urgència actual fa necessari manifestar el suport a les esmenes que s’han formulat a la PL del PSOE, per tal de tractar de mantindre una millor aplicació dels delictes contra la llibertat sexual, preservar el paradigma del consentiment i fomentar una línia jurisprudencial que supere el model anterior en el qual la credibilitat de la víctima es definia a partir de l’exercici de la violència física.
I per tot això, les expertes i entitats que signem aquest document:
- Manifestem la nostra màxima preocupació perquè la Proposició de Llei que es debat i es vota previsiblement el dijous 20 d’abril, en cas de ser aprovada, a més de no ser eficaç per a l’objectiu que es proposa, supose revertir el model de la Llei de llibertat sexual basat en la centralitat del consentiment i ens retorne al paradigma de les violències propi del Codi Penal de 2015. La majoria dels atacs sexuals no deixen marques i fins i tot quan aquestes existeixen, això no ha implicat automàticament que s’estimen com a senyal de violència a nivell judicial.
- Instem tots els grups polítics que formen part del Congrés i del Senat a secundar únicament les modificacions de la Llei de llibertat sexual que garantisquen la centralitat del consentiment en els delictes sexuals, en compliment del que preveu el Conveni d’Istanbul, de manera que es mantinga una consecució històrica del feminisme.
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSd4XlILx7B-KVYM3GFAZq4nMmrZp5aXYML2S7qMWAIIZ4DRxA/viewform
