Punt de partida: El treball d’atenció s’escriu majoritàriament en femení, perquè són dones la major part de les cuidadores, tant en l’àmbit familiar com en els sectors professionals.
Conclusions: En un animat col·loqui, els participants van concloure que l’aprovació de la Llei és un avanç però que, perquè la seua lletra no acabe convertida en paper mullat, caldrà que les Administracions Públiques modifiquen les seues tendències actuals i incrementen molt significativament els recursos econòmics que destinen a les polítiques socials.
El text de la Llei es va valorar, en conjunt, de forma positiva, especialment pel reconeixement exprés del dret subjectiu a l’autonomia personal i a l’atenció a les persones en situació de dependència, però també es va considerar que molts continguts eren excessivament indeterminats, de manera que serà el desenvolupament reglamentari el que condicionarà la major o menor eficàcia del nou sistema.
La situació present es va qualificar d’absolutament precària, cosa que incideix molt negativament no sols en la qualitat de vida de les persones dependents (discapacitats, ancians, malalts crònics, etc.) sinó també en la de les persones cuidadores, majoritàriament dones.
Finalment es va considerar imprescindible que les organitzacions socials participen activament en el procés de desenrotllament normatiu i que aquestes reivindiquen amb decisió una aplicació real i efectiva de la Llei.
