El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència cap a les dones, mostrem el nostre rebuig i condemna a qualsevol forma de violència masclista. La violència masclista constitueix una greu vulneració dels drets humans fonamentals de les dones. Destrossa vides, famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural de les persones i les societats.
En tan sols un any, 55 dones han mort per violència masclista. Una xifra que, recordem-ho, només és la punta de l’iceberg d’un fenomen molt ampli i extens. Si es comptabilitzaren les dones que pateixen en silenci els colps o el maltractament psicològic, com també els milers de casos de depressions, intents d’autolesió o suïcidis provocats per la violència masclista, la xifra de dones que pateixen i l’han patit seria esgarrifosa! I és que la violència contra les dones no entén de classes socials, ni d’origen, ni d’edats… Es dóna en totes les situacions i esdevé una veritable xacra social o, com diu l’ONU, «el crim encobert més extens del món».
Enguany volem posar de manifest l’alarmant augment de les situacions de violència masclista, especialment entre les persones més joves del nostre país. Davant la creença que aquests comportaments desapareixerien amb el temps i amb l’arribada de noves generacions, ens hem trobat que no sols no han desaparegut, sinó que han sobreviscut i han crescut.
La violència masclista entre el més joves sembla manifestar-se de manera diferent al que hem anat veient fins a hores d’ara i, com a conseqüència, la societat no acaba de percebre determinats comportaments com el que realment són: noves formes en què la violència masclista s’expressa. Avui, les xarxes socials i les noves formes de comunicació prenen especial importància, atès que és on comencen moltes conductes agressives i de possessió.
Assetjament, control sobre on és la persona, com vesteix, amb qui parla… Fins i tot existeix un dispositiu mòbil que permet saber on està la teua parella en cada moment. D’altra banda, moltes adolescents han fet seu el model de l’amor romàntic que la societat els ha venut, on el «príncep blau» és l’únic que sembla existir i la dona se sotmet a ell.
Hem de prendre consciència de com es transformen les conductes violentes entre la joventut i posar-nos a treballar urgentment per fer-los front. És per això que demanem als governs:
- Una visió transformadora de la societat, atès que la causa primera d’aquest tipus de violència es troba en les arrels d’una cultura patriarcal que encara persisteix. Les polítiques del Govern han d’estar enfocades des d’una visió àmplia, progressista, amb voluntat transformadora a llarg termini que ens porte cap a una redefinició dels rols i nous models de relació entre dones i homes.
- L’aplicació efectiva de la transversalitat de la perspectiva de gènere, com a mesura bàsica per avançar cap a aquesta nova societat igualitària i lliure de violències. Així, totes i cadascuna de les polítiques aplicades pels nostres governs han de ser examinades des d’una perspectiva de gènere i s’ha d’assegurar que la seua posada en pràctica no implicarà desigualtats.
- Una aposta clara per les polítiques de sensibilització i prevenció de la violència masclista entre la joventut, tot posant en marxa campanyes específiques i programes preventius que siguen d’obligada impartició en totes les escoles i instituts que reben finançament públic.
- Un major esforç en la tasca coeducativa, a tots els nivells i a totes les edats. Els recursos destinats a lluitar contra la violència masclista són innegociables arreu del nostre pais! A més, cal que no es retalle el suport al tercer sector i al teixit associatiu, claus en la detecció, intervenció, prevenció i reparació de les dones que pateixen o han patit violència masclista.
Des d’ací encoratgem tota la societat civil a mostrar una tolerància zero envers qualsevol manifestació de violència.
