El 25 de Novembre és una jornada internacional per a denunciar les violències masclistes i expressar la força de totes les dones, en la nostra denúncia i força individual i col·lectiva per a fer-hi front. Les violències masclistes s’expressen de nombroses formes: els assassinats i violències a l’àmbit de la parella o ex-parella, la violència vicària, l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’àmbit laboral, acadèmic i cultural i altres espais de relacions socials, la violència econòmica i institucional, les agressions sexuals, la violència digital, la violència obstètrica i un llarg etc. Totes aquestes violències són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, lesbianes i trans, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial.
Aquest 25N les feministes tornem a eixir als carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions. Expressem la nostra ràbia. Som feministes que vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Som de totes les edats i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.
Les dades que coneixem sobre les violències masclistes posen en evidència que estem parlant d’un problema estructural.
I sens dubte una de les violències institucionals més forta i molt generalitzada és l’exercida pel sistema judicial. Exigim que s’incorporen els estàndards internacionals que són garantia per a prevenir, investigar, sancionar i reparar les violències masclistes; que es reconega d’una vegada per totes l’ampli ventall de les violències i no només les de l’àmbit de l’(ex)parella. Per tant, reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes, i que l’accés siga gratuït i garantit per a totes.
Denunciem les violències institucionals exercides per les administracions públiques que no assumeixen les seues competències en la prevenció, acompanyament i reparació i així ens trobem amb situacions de manca de recursos, revictimització, falta de coordinació entre les administracions implicades.
Exigim polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes. A tots els àmbits de l’administració i sobretot a l’educació, la salut i la justícia.
VOLEM protocols i circuits diversos perquè les dones no som homogènies. Prou revictimització. No som víctimes! Som supervivents! Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i a l’autodefensa feminista. Les violències masclistes estructurals ens estan colpejant de manera diferent i volem fer un esment especial a les migrants i racialitzades, a les refugiades i exiliades, a les joves i majors, a les persones diverses de gèneres dissidents, a les dones amb diversitats funcionals, a les dones que exerceixen la prostitució, a les dones en situacions de màxima precarietat i pobresa…
Si volem acabar amb les violències masclistes són imprescindibles polítiques públiques que empoderen i actuen contra la precarietat de les dones, lesbianes i trans, i que garantisquen el conjunt de drets de les dones que pateixen violència masclista.
Volem una societat que tinga cura de tots els cicles de les nostres vides i done valor a les xarxes comunitàries. Les dones majors mereixen tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i lliure de violències. Volem pensions dignes per a totes (amb ple reconeixement dels treballs de cures, de les faenes agràries, ramaderes i pesqueres).
També volem una societat que permeta que les dones joves accedisquen al treball remunerat digne i que puguen desenvolupar projectes de vida amb futur i lliures de violències.
Continuarem actuant per a aconseguir una societat totalment inclusiva per a totes les dones, i sense violències masclistes per les identitats i cossos dissidents i farem front a qualsevol llei que no reconega plenament els nostres drets. Continuarem actuant contra la discriminació i violència cap a les dones amb diversitat funcional i sensorial per tal que se’ns reconega com a actores socials i es valore el que aportem a la societat.
Volem aconseguir que les ajudes socials siguen eines que ens ajuden a assolir l’autonomia, l’empoderament i la llibertat per a decidir sobre la nostra vida.
Exigim treball remunerat digne per a totes i també les prestacions socials quan siga necessari que garantisquen una vida digna. Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta.
Exigim que la defensa del dret a decidir i, per tant, del dret a l’avortament, es considere un dret fonamental. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional.
Aquest 25N les feministes continuem amb l’objectiu d’enderrocar el sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial per tal de construir una societat on totes les dones visquem en llibertat, sense violències masclistes i amb vides dignes. La lluita feminista s’expressa arreu del món i està més viva que mai. Des de casa nostra sentim els batecs de les dones que lluiten arreu del món perquè són també els nostres batecs.
ENS REBEL·LEM des de les nostres DIVERSITATS: mobilitzacions, assemblees i accions d’ocupació de carrers i places. El que ens uneix és visibilitzar la fúria contra les violències masclistes i no pararem fins a ser lliures. Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per damunt de les nostres diferències, per la vida, per la llibertat, per la comunitat, perquè volem seguir vivint.
COL·LECTIU 8 DE MARÇ
