La violència de gènere és un problema que ens afecta a totes i tots, encara que no som conscients fins a quin punt en la nostra quotidianitat podem fer alguna cosa.
La nostra societat, moderna, desenvolupada i plural, encara segueix sent eminentment androcèntrica, on s’assigna un rol determinat als homes en funció del sexe i les dones tenen un paper de subordinació respecte als homes. Malgrat que a les lleis es parle d’igualtat, en les nostres relacions emergiexen els signes més reaccionaris d’aquest androcentrisme, en valors que es trasmeten i eduquen els menuts i joves . L’educació en la igualtat dels dos sexes té un llarg camí per fer. Avui es pot entendre que una xiqueta jugue amb un camió però no mesurem igual quan és un xiquet qui juga amb una nina o es pinta. Hem de rebutjar la violència en totes les seves manifestacions, la relació de les persones ha de basar-se en la igualtat i el respecte, i encara més en les relacions afectives. L’estima no és possessió ni gelosia. Hem de ser contundents amb els maltractadors, perquè avui lluny de minvar la violència cap a les dones va en augment; el nombre d’agressors joves s’ha incrementat en un 75% en cinc anys. A més, quan parlem de maltractaments no parlem sols de les dones que moren, tambè hi són les que pateixen abusos psíquics de les seves parelles.
Però alguna cosa esta fallant en la nostra societat; la desigualtat, la violència i la injustícia no són responsabilitat exclusiva d’un sector de la població. La violència de gènere ens implica a totes i tots.
El marc jurídic que s’ha elaborat des de les diferents administracions jutja el fet ja produït, però no arriba a les arrels del problema ni incideix en tota la seva dimenssió més complexa. És ací on entrem tots (encara que en diferents graus de responsabilitat) i on afirmem que la violència de gènere és un problema que ens implica a totes les persones.
No podem esperar que la judicialització siga l’única solució al problema, hem d’anar mès enllà si veritablement volem resoldre’l. Des de l’educació reglada, l’educació en casa, els mitjans de comunicació, educadors de carrer, el nostre propi exemple… hem de canviar els hàbits, alguns d’ells tan arrelats a la nostra societat que es fan invisibles però que, en un moment donat, són els germen de la violència de gènere.
La violència sempre genera violència i no podem combatre un problema d’aquesta magnitud amb cursets de defensa personal, una via que, pel que sembla, agrada molt a l’Ajuntament d’Alcoi però que desenfoca la veritable qüestió de fons i no afronta, per tant, la solució. No podrem avançar si deixem inalterats els models sexistes que encara dominen els nostres comportaments i el nostre imaginari; poca cosa resoldrem mentre les relacions de parella i l’ideal amorós continuen basant-se en la desigualtat i en la possessió.
Col·lectiu 8 de Març
