Nosaltres, una vegada més, ens mobilitzem en aquest 17 d’octubre per denunciar i exigir la fi de l’opressió a què som sotmeses per ser dones, per acabar amb la dominació, l’explotació, l’egoisme i la recerca desenfrenada del lucre que porten injustícies, guerres, colonitzacions, ocupacions i més violència.
De les nostres lluites feministes i les de les nostres avantpassades que van lluitar en tots els continents, van nàixer nous espais de llibertat per a nosaltres, les nostres filles, els nostres fills, per a totes les xiquetes i els xiquets que continuaran caminant sobre la terra. En el 2000 vam ajuntar 5 milions de firmes exigint la fi de la pobresa i de la violència. El 2005 vam eixir als carrers novament convocant la humanitat per Igualtat, Llibertat, Justícia, Pau i Solidaritat, teixint els nostres somnis mentres construíem la nostra manta mundial.
Hui, com abans, denunciem el capitalisme, el patriarcat i les seues institucions com ara les corporacions trasnacionals i les oligarquies nacionals, que extrauen la seua riquesa de la discriminació, opressió i explotació dels nostres pobles i, especialment, de les dones, del saqueig dels nostres territoris, aigua, terra, biodiversitat, fonts d’energia, i desconeixen els nostres drets individuals i col·lectius. Denunciem aquests sistemes que s’organitzen sobre la base dels privilegis dels hòmens sobre les dones, de blancs sobre negres i indígenes, així com l’exclusió de les lesbianes, d’immigrants
i de tantes situacions de vida considerades per ells «anormals». Denunciem el seu caràcter repressiu i de criminalització de les nostres lluites.
En aquest 17 d’octubre – Dia internacional de lluita contra la pobresa – cridem l’atenció a la realitat viscuda per nosaltres les dones: el nostre treball d’atenció a la família i a la comunitat no és reconegut i augmenta amb les retallades del pressupost públic, tenim menys propietat i control dels recursos, tenim salaris menors, les condicions de treball són precàries i les empreses controlen la nostra sexualitat i cos. No tenim les mateixes oportunitats d’estudi i els nostres coneixements i qualificacions són menys reconegudes. Les connexions entre la pobresa i la violència cap a les dones es manifesten en el tràfic i l’explotació sexual, en el feminicidi, en la utilització del cos de les dones
com a botí de guerra.
Reconeixem les diverses formes d’opressió cap a les dones en els quatre cantons del món. Ens hem manifestat, i ho continuarem fent, contra les ocupacions militars de Palestina, Afganistan, Líban, Iraq. En aquest moment particular destaquem la nostra solidaritat amb les dones en lluita contra la dictadura militar a Birmània, que començaren denunciant l’alça dels preus dels combustibles i obriren el camí a monjos, a estudiants i a tot el poble. Donem suport a les companyes de Costa Rica en el seu «no» al tractat de lliure comerç d’Amèrica central amb Estats Units. Insistim en la nostra lluita per a superar la terrible violència que pateixen les dones en els conflictes armats a la regió de Kivu, República Democràtica del Congo i Darfur, a la regió oest de Sudan.
Reafirmem els nostres camins per a superar la pobresa i la violència cap a les dones:
- Autonomia econòmica de les dones i repartiment de la riquesa: ocupacions dignes, amb drets laborals i remuneració justa; maneig, ús i control dels recursos i mitjans de vida; enfortiment de l’economia solidària; valoració del treball reproductiu i productiu de les dones. No pagament del deute extern que atempta contra la sobirania dels països i vigilància per als nous endeutaments. No negociar ni firmar tractats de lliure comerç que tinguen com a objectiu assegurar els interessos de les transnacionals.
- Per la sobirania alimentària i contra la privatització de la naturalesa: autogestió dels nostres recursos naturals que es base en un model de desenvolupament que respecte les necessitats bàsiques de les generacions actuals i futures. Dret a mantindre els nostres mitjans de vida, a produir els nostres propis aliments de la forma en què volem produir-los i alimentar-nos d’acord amb la nostra pròpia cultura.
- Prou violència cap a les dones: combat a la violència sexista que és un instrument de control de les nostres vides, el nostre cos i sexualitat, de convertir-nos en objectes sotmesos a la voluntat aliena. Compromís i mesures concretes de l’estat, de la societat, en particular dels moviments socials, en la prevenció i punició de la violència cap a les dones.
- Pau i desmilitarització: posar fi a la impunitat i a l’ús del cos de les dones com a botí de guerra i de la violació com a arma de guerra. Participació de les dones en la resolució dels conflictes. Política de desarmament, contra les ocupacions i la presència militar estrangera, incloses les bases i els exercicis militars.
Fins que totes les dones siguen lliures estarem en marxa!
Granja do Ulmeiro, Portugal.
Comité Internacional de la Marxa Mundial de les Dones
